Albert Chillón és director del Departament de Mitjans, Comunicació i Cultura de la UAB, a més, és professor del Màster Universitari en Mitjans, Comunicació i Cultura, organitzat pel mateix departament en col·laboració amb la Càtedra Unesco.
Albert Chillón, professor de l’assignatura “Narratives i imaginaris mediàtics”.
Per què un màster centrat en la comunicació i la cultura?
El màster del departament té com a característica distintiva el de ser un màster de recerca per a la formació de futurs investigadors amb un marcat accent cultural, crític i reflexiu en l’estudi de la comunicació mediàtica. I també destacaria que el departament, per mitjà d’aquest màster, es proposa cobrir un espectre notablement ampli i divers de qüestions involucrades en aquest concepte de comunicació mediàtica.
És a dir, el departament dins del biaix, de l’accent culturalista que el caracteritza, té especialistes en història de la comunicació, en tecnologies i entorn digital, en els vincles entre comunicació i antropologia, especialistes en moviments socials des de l’òptica comunicativa, en gènere i comunicació o metodologia, així com en estructura i de les polítiques de la comunicació. Aquest departament cobreix un ventall divers de qüestions, amb l’accent culturalista i crític que creiem que ha de presidir la investigació de la comunicació.
Posem dos possibles casos d’accés al màster. Un estudiant amb vocació investigadora o un professional que vol tornar a estudiar. Què els hi aportaria el màster?
El màster, tal com està dissenyat, satisfà les expectatives tant d’aquella persona professional que porta anys en la professió vinculada a la comunicació, com de la persona jove que recentment ha acabat els seus estudis de grau. La diversitat d’enfocaments i perspectives juntament amb la virtut que el màster s’incorpora a un professorat que pertany a diferents generacions, el que implica accents metodològics i teòrics diferents i també hi ha el fet que el màster forma part d’una xarxa de màsters llatinoamericans, amb universitats de primer nivell de Colòmbia i de Mèxic. El màster permet satisfer a la persona jove i a la veterana que vol reciclar-se i va a trobar aquesta diversitat de plantejaments.
Parla’ns sobre l’assignatura que imparteixes al màster: narratives i imaginaris mediàtics.
L’assignatura cobreix un espectre ampli de qüestions. És una assignatura en què es plasma la meva línia de treball que porto treballant durant molts anys juntament amb l’antropòleg Lluís Duch en el camp de l’antropologia de la comunicació. S’adreça a una de les àrees prioritàries d’aquesta antropologia genèricament considerada: les narratives i de com les narratives mediàtiques tendeixen a fomentar o construir imaginaris. La indústria de la comunicació és una factoria tremendament poderosa de construcció d’imaginaris col·lectius socials. I l’accent que l’assignatura imprimeix és de tipus antropològic, és a dir, amb accent hermenèutic és una assignatura que no pretén analitzar en clau merament tècniques, sinó proporcionar criteris als estudiant per interpretar per extreure aquesta rebotiga no evident de les narratives socials que sense això té un gran efecte en les audiències. La narrativa entronca amb el camp del substrat mític dels relats, amb el substrat simbòlic dels relats dels mitjans de comunicació en activar aquestes narratives estan activant també aquest substrat mític simbòlic que té una enorme força.
Només cal veure l’actualitat en els processos per mobilitzar l’opinió pública sovint les emocions col·lectives estan activades per narratives, mites i símbols d’una enorme potència. No és una assignatura per desenvolupar eines tècniques sinó per desenvolupar criteris d’anàlisi i de comprensió.
Moltes gràcies i bon inici de semestre!
A vosaltres!
Podeu trobar tota la informació del Màster Universitari en Mitjans, Comunicació i Cultura al web o al Facebook.
ENTREVISTA EN CASTELLÀ:
Albert Chillón es director del Departamento de Medios, Comunicación y Cultura de la UAB, además, es profesor del Master Universitario en Medios, Comunicación y Cultura, organizado por el mismo departamento en colaboración con la Cátedra Unesco.
¿Por qué un máster centrado en la comunicación y la cultura?
El máster del departamento tiene como característica distintiva el de ser un máster de investigación para la formación de futuros investigadores con un marcado acento cultural, crítico y reflexivo en el estudio de la comunicación mediática. Y también destacaría que el departamento, por medio de este máster, se propone cubrir un espectro notablemente amplio y diverso de cuestiones involucradas en este concepto de comunicación mediática.
Es decir, el departamento dentro del sesgo, del acento culturalista que lo caracteriza, tiene especialistas en historia de la comunicación, en tecnologías y entorno digital, en los vínculos entre comunicación y antropología, especialistas en movimientos sociales desde la óptica comunicativa, en género y comunicación o metodología, así como en estructura y de las políticas de la comunicación. Este departamento cubre un abanico diverso de cuestiones, con el acento culturalista y crítico que creemos que debe presidir la investigación de la comunicación.
Pongamos dos posibles casos de acceso al máster. Un estudiante con vocación investigadora o un profesional que quiere volver a estudiar. ¿Qué les aportaría el máster?
El máster, tal como está diseñado, satisface las expectativas tanto de aquella persona profesional que lleva años en la profesión vinculada a la comunicación, como de la persona joven que recientemente ha terminado sus estudios de grado. La diversidad de enfoques y perspectivas junto con la virtud de que el máster incorpora a un profesorado que pertenece a diferentes generaciones, lo que implica acentos metodológicos y teóricos diferentes y también está el hecho de que el máster forma parte de una red de másters latinoamericanos, con universidades de primer nivel de Colombia y de México. El máster permite satisfacer a la persona joven y la veterana que quiere reciclarse y va a encontrar esta diversidad de planteamientos.
Háblanos sobre la asignatura que impartes al máster: “Narrativas e imaginarios mediáticos”.
La asignatura cubre un espectro amplio de cuestiones. Es una asignatura en la que se plasma mi línea de trabajo que llevo trabajando durante muchos años junto con el antropólogo Lluís Duch en el campo de la antropología de la comunicación. Se dirige a una de las áreas prioritarias de esta antropología genéricamente considerada: las narrativas y de cómo las narrativas mediáticas tienden a fomentar o construir imaginarios. La industria de la comunicación es una factoría tremendamente poderosa de construcción de imaginarios colectivos sociales. Y el acento que la asignatura imprime es de tipo antropológico, es decir, con acento hermenéutico es una asignatura que no pretende analizar en clave meramente técnicas, sino proporcionar criterios a los estudiante para interpretar y para extraer esta trastienda no evidente de las narrativas sociales que sin embargo tiene un gran efecto en las audiencias. La narrativa entronca con el campo del sustrato mítico de los relatos, con el sustrato simbólico de los relatos de los medios de comunicación en activar estas narrativas están activando también este sustrato mítico simbólico que tiene una enorme fuerza.
Sólo hay que ver la actualidad en los procesos para movilizar a la opinión pública. A menudo las emociones colectivas están activadas por narrativas, mitos y símbolos de una enorme potencia. No es una asignatura para desarrollar herramientas técnicas sino para desarrollar criterios de análisis y de comprensión.
¡Muchas gracias y buen inicio de semestre!
¡A vosotros!
Mitjans, Comunicació i Cultura 