Rere una mirada

“No hi ha bons periodistes en aquest país”, etziba en Roger només començar l’acte. La Catalina Gayà, periodista i professora del Departament de Mitjans, Comunicació i Cultura, se’l mira amb un riure juganer i el corregeix: “N’hi ha molts i molt bons i alguns d’ells estan en aquesta facultat”. Són poc més de les deu del matí. El gel s’ha trencat ben ràpid. A partir d’aquest moment, el diàleg entre Gayà i els prop de 300 alumnes que s’han aplegat a l’Aula Magna de la Facultat de Periodisme amb motiu de la jornada de portes obertes de la UAB, ja no s’aturarà.

Gayà, barrejant informació dura i institucional sobre les possibilitats de la formació a la facultat i anècdotes per atrapar l’audiència, fa un repàs de tot allò que un alumne que es planteja començar una vida a la UAB necessita per integrar-se, gaudir i treure profit de les possibilitats que un Campus integrat ofereix. Fent èmfasi en les biblioteques i d’altres equipaments del complex, la professora remarca la visió de la UAB com una “petita ciutat” de 30.000 habitants. “I quina és la responsabilitat de qualsevol integrant d’una urbs?”, es pregunta en veu alta. “Ser persona. La xarxa de coneixements és el que us farà més ciutadans; amb drets i responsabilitat”, destaca Gayà tot anticipant el que esdevindrà el leit motiv de la xerrada: “La universitat et fa entendre que no estàs sol al món… és una xarxa d’intel·lectualitat on totes les idees tenen cabuda: analitzem, reflexionem. Periodisme no és periodisme sense responsabilitat social!”.

Cata (2)

La periodista Catalina Gayà davant dels més de 300 alumnes a la jornada de #uabportesobertes

“Ve, vive y escribe”, motiva la professora als potencials periodistes, que són interpel·lats assíduament. Els futurs universitaris no s’arronsen, tot mantenint la flama del debat ben encesa. Estudiants de batxillerat preocupats per la manipulació o l’atur als mitjans de comunicació tradicionals? Oh i tant! La Catalina no es mostra sorpresa. Al contrari, ella ha impartit una assignatura just començar carrera, pel que coneix de primera mà la capacitat dels alumnes: “Els de primer són brillants. Es fan preguntes, són curiosos… i després, després els ensenyem a escriure”, s’escapen algunes rialles amables a l’aula. L’hora i mitja de presentació serveix per aclarir dubtes, desmuntar fal·làcies sobre la professió o fer prospecció sobre els nous horitzons econòmics i empresarials que s’obren en el sector.

Per acabar, i per tal d’esperonar la cantera, la professora dissemina part de les grans històries que ha viscut com a professional a Mèxic a diferents publicacions de periodisme narratiu o col·laborant amb El Periòdico de Catalunya: aprenent de Ryszard Kapuściński, amb Gabriel García Márquez com a cap… Una trajectòria que no hagués estat la mateixa sense el periple per la facultat. L’autora mallorquina fa constar que, al final, el més important que et regala la carrera és “una mirada, una ètica”; la mateixa mirada que molts d’aquests estudiants ara llueixen verge i innocent però que, a base e treball i experiència, cultivaran fins a esdevenir professionals rigorosos i compromesos.

MÉS INFORMACIÓ #uabportesobertes

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s