Les claus d’un fracàs col·lectiu: el tancament de RTVV

El tall del senyal de Canal 9 es va viure amb intensitat entre estudiants i professors a la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB. Una evidència d’això és el fet que només vint dies després, el 19 de desembre, es celebrava la jornada “Què ha passat amb Canal 9?”. Dins d’aquest marc es va desenvolupar la xerrada “El tancament de Radiotelevisió Valenciana: claus d’un fracàs”, a càrrec de Nel·lo Pellisser, professor titular de Comunicació Audiovisual de la Universitat de València i extreballador de RTVV. L’acte va ser organitzat pel Departament de Mitjans, Comunicació i Cultura.

Pellisser, amb una trajectòria professional de gairebé dues dècades a la ràdio i la televisió públiques valencianes, va parlar d’un “fracàs col·lectiu”: dels professionals de dins i de fora de RTVV, de la classe política i de la ciutadania. Un fracàs en el context d’un País Valencià immers, alhora, en un procés de destrucció del teixit econòmic i social, i en una política de grans inversions i d’aparador, exemplificada amb la Copa Amèrica de Vela, el circuit urbà del Gran Premi d’Europa de Fórmula 1 o la Ciutat de les Arts i les Ciències.

2013-12-19 10.25.53

Imatge de la trobada. Foto: Marta Civil

Durant la xerrada es van analitzar de manera crítica diversos aspectes fallits en tot aquest procés. Un d’ells va ser la manca de ressò mediàtic de les informacions dels treballadors de RTVV sobre la situació que vivien, ja fos pel desinterès dels altres mitjans o, tot el contrari, per les seves expectatives empresarials per treure profit de la crisi. Altres qüestions també comentades van ser el perfil polític, no professional, dels membres del Consell d’Administració o el fet que mai no es va posar en marxa el Consell Assessor, on es preveia la participació de representants de la societat civil valenciana.

En relació als continguts, Pellisser va explicar com des dels inicis, el 1989, es va apostar per una programació presidida per la folklorització i l’espectacularització, amb l’objectiu d’atreure ràpidament l’audiència. En relació als informatius va descriure una situació inicial d’atenció al pluralisme polític i de credibilitat. Amb tot, el 1994 ja es publiquen documents de denúncia sobre pràctiques abusives de control dels informatius.

Un altre procés descrit sobre l’evolució de la redacció va referir-se a com es va difuminar l’especialització dels periodistes. Amb la introducció de la filosofia del “tothom serveix per a tot”, van anar perdent el capital de les fonts que havien conreant mica en mica. D’altra banda, pel que fa el model lingüístic, ja en la primera etapa, amb Amadeu Fabregat a la direcció general, es renuncia al doblatge de pel·lícules i es veten expressions i mots considerats “massa catalans”.

El 1994 ja es publiquen documents de denúncia sobre pràctiques abusives de control dels informatius

A l’exposició feta per Pellisser, el 1995 representa un canvi d’etapa, amb el relleu a la presidència de la Generalitat del socialista Joan Lerma pel popular Eduardo Zaplana. Per al professor de la Universitat de València, en aquell moment ni la dimensió de la plantilla (650 persones) ni el deute contret no eren un problema. A partir d’aleshores s’intensifiquen els nomenaments de càrrecs de perfil polític i es produeix la paradoxa d’un increment de la plantilla (que va arribar a ser de 1.800 persones) paral·lelament a una major contractació de productores externes, sovint empreses sense experiència prèvia audiovisual.

Per tal d’explicar l’actitud de la redacció Pellisser va referir-se a dos factors que acabarien minant la cohesió inicial i limitant la capacitat d’acció i de protesta dels treballadors. D’una banda la incorporació de fixatges per afinitat política i, de l’altra, la dispersió dels professionals de la redacció d’informatius, que serien destinats a noves ocupacions. Amb tot, el 1997 es va crear el primer comitè de redacció d’un mitjà públic a l’Estat, amb una funció d’intermediació entre els professionals i la direcció dels serveis informatius. Va ser operatiu fins el 2003, quan no va haver-hi prou quòrum per votar els seus integrants, una evidència “que ja no actuaven com a bloc”.

La xerrada de Nel·lo Pellisser no va aprofundir en el recent tancament de RTVV, que es va tractar en un acte consecutiu organitzat pels estudiants. Més enllà de la crònica de fets, la seva intervenció ens va oferir una anàlisi d’urgència sobre les claus que ens poden permetre interpretar un procés sobre el qual cal extreure ensenyaments per evitar nous errors que devaluïn el crucial paper dels mitjans de servei públic.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s